El passat 19 de novembre va entrar en vigor la llei 7/2012, de 29 d’octubre, que té per objecte “la intensificació de les actuacions en la prevenció i lluita contra el frau fiscal”.
De conformitat amb l’establert a l’article 7 de la referida llei, no podran pagar-se en efectiu les operacions en les que qualsevol de les parts actuïn en qualitat d’empresari o professional i amb un import igual o superior a 2.500 euros.
S’entén per empresari o professional, entre altres supòsits:
- Les persones o entitats que realitzin activitats empresarials o professionals, entenent per activitats empresarials o professionals aquelles que impliquin la ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o un d’ells, amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis. [Article 5, llei 37/1992, de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit]
S’entén per mitjans de pagament en efectiu:
- El paper moneda i la moneda metàl·lica, nacionals o estrangeres.
- Els xecs bancaris al portador fixats amb qualsevol moneda.
- Qualsevol altre medi físic, inclosos els electrònics, concebuts per ser utilitzats com mitjans de pagament al portador. [Article 34.2, llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció de blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme]
En conseqüència, són formes de pagament acceptades:
- Transferència bancària.
- Pagament mitjançant targeta bancària.
- Xec nominatiu.
- Sistema NFC.
Pagaments fraccionats
Pel càlcul de la quantia es tindran en compte els imports de totes les operacions o pagaments on s’hagi pogut fraccionar l’entrega dels béns o la prestació del servei.
Per exemple, en la transmissió d’una empresa on és fixa un preu de 6.000 euros i el pagament és difereix amb tres terminis, per import, cadascun d’ells, de 2.000 euros, a efectes del càlcul de la quantia, s’haurà de tenir en compte el valor total de l’operació, i per tant, el pagament s’hauria de realitzar per qualsevol dels mitjans diferents al efectiu.
Operacions de tracte successiu
Pel que fa a les operacions de tracte successiu, com per exemple el pagament del lloguer o les nòmines dels treballadors, la normativa tampoc estableix res al respecte. No obstant, seguint el criteri mantingut per l’administració en aquest tipus d’operacions, on s’estableix que el maritalment es produeix en el moment que sigui exigible la part del preu, entenc que podrem diferenciar cadascun dels pagaments pel càlcul de la quantia.
Sancions i formalitats
Per a totes aquelles operacions on és limita el pagament en efectiu serà necessari que els que intervinguin, això és, l’empresari o professional i el pagador, conservin els documents que acrediten que el pagament s’ha efectuat per mitjans diferents al efectiu per un període de cinc anys.
L’incompliment de les limitacions als pagaments en efectiu constitueix una infracció administrativa que porta lligada una sanció, responent de forma solidaria l’empresari o professional i el pagador. Així doncs, l’administració podrà dirigir-se de forma indiferent contra qualsevol d’ells exigint la totalitat de l‘import de la sanció, tot això, sens perjudici del dret que li assisteix a qui ha abonat la sanció de repercutir-li la part proporcional l‘altre subjecte La multa pecuniària per l’incompliment de les limitacions als pagaments en efectiu consistirà en el 25% de la quantia pagada. Així, per exemple, una operació per import de 7.500 euros portarà lligada una sanció de 1.875 euros.
El legislador, vetllant pel compliment de la norma, ha establert un mecanisme que exonera de responsabilitat a la part que denunciï, dintre dels tres mesos següents a la realització de l’operació, l’incompliment de la limitació del pagament en efectiu, ara bé, si la denúncia és fa de forma simultània per les parts que intervinguin, no exonerarà de responsabilitat a cap d’ells. Amb l’entrada en vigor de la limitació del pagament en efectiu, l’Administració Tributària ha previst la possibilitat de presentar les denúncies mitjançant el seu portal d’Internet (www.aeat.es).
Persones físiques amb domicili fiscal fora d’Espanya
Quan es tracti d’una persona física que justifiqui que no té el seu domicili fiscal a Espanya i que no actuï en qualitat d’empresari o professional, el límit serà de 15.000 euros. Encara resulta una incògnita com pot justificar-se que la persona física no tingui domicili fiscal a Espanya, tenint en compte que sembla incomprensible que el pagador s’hagi de desplaçar a una delegació de l’Administració Tributaria per a la emissió d’un certificat que actualment Hisenda no emet certificats en aquest sentit, entenc, doncs, que la Direcció General de Tributs és posicionarà entenent que resulta suficient una manifestació per escrit on el pagador comuniqui no tenir domicili fiscal al territori espanyol.
Oscar Clavell
Advocat
oclavell@autoocupacio.org
